Escena Final – Creació de Personatges

Per a aquesta tercera pràctica, i seguint amb la trama inicial, m’agradaria posar èmfasi en la figura del barquer, que fa anys que habita al far, víctima d’una maledicció que l’obliga a rebre els pirates caiguts. Amb el pas del temps, s’ha convertit en una ànima en pena: una figura tenebrosa d’aspecte gairebé cadavèric.
Inicialment, vaig generar algunes imatges amb Gemini per agafar idees sobre com enfocar el personatge. Les primeres aproximacions, a més de ser complexes, no encaixaven amb l’estil del pirata que estem creant. Per això, vaig optar per demanar un estil més “cartoon” i, a poc a poc, anar ajustant-ne l’aparença.

Les versions següents s’acosten molt més al que buscava, tot i que, a nivell de modelatge, continuaven sent força complexes.

Un cop vaig obtenir un personatge amb un estil low poly més encertat i accessible, vaig considerar que era un bon punt de partida.
Tot i així, hi ha elements de les altres versions que em semblen molt interessants, i potser puc intentar incorporar aspectes de les tres propostes en el meu model final.

Pel que fa a la composició final, he pensat que potser mouré alguns elements i, si el temps m’ho permet, n’afegiré d’altres per crear una escena en què el pirata marxa sigil·losament després d’haver robat unes monedes del cofre, mentre el barquer arriba en direcció a l’illa. Atrapar el pirata significaria la seva llibertat i, finalment, poder travessar la porta cap a l’eternitat.

Primeres impressions

Les primeres impressions d’aquesta pràctica són molt positives. En un inici, modelar personatges més orgànics genera cert respecte, ja que sembla més complex que treballar amb elements geomètrics. Però, fins ara, estic aconseguint els resultats esperats i està sent un exercici molt enriquidor i divertit.
Espero poder aplicar tots els coneixements adquirits en el model final.

Abans de començar el modelatge, vaig realitzar diversos esbossos amb diferents idees d’objectes que podrien complementar l’escena de l’illa. Entre aquestes opcions, es trobaven elements com una ampolla amb un mapa, un rem trencat o senyals de presència humana.

Finalment, vaig decidir centrar-me en tres objectes: una foguera apagada, un cofre i una clau amagada. Aquesta elecció es va fer tenint en compte tant el valor narratiu com la viabilitat tècnica de cada element. D’una banda, volia que els objectes aportessin significat a l’escena i ajudessin a construir una història. De l’altra, també vaig considerar el seu nivell de dificultat, optant per formes que poguessin ser modelades de manera assequible dins del temps disponible.

L’escena final representa una illa aparentment deserta, però amb indicis clars d’una presència humana passada. La foguera apagada suggereix que algú hi havia estat anteriorment, però que ja no hi és, reforçant la idea d’abandonament.

El cofre introdueix un element de misteri dins l’escena, convidant a imaginar una possible història al seu voltant. Aquesta narrativa es completa amb la presència d’una clau amagada darrere del far, que estableix una connexió directa amb el cofre i afegeix un component d’exploració.

En conjunt, la història no es mostra de manera explícita, sinó que es construeix a través dels elements visuals, deixant espai a la interpretació de l’espectador.

• Narrativa

En aquesta activitat, he volgut dissenyar una illa que representi una illa científica, on es realitzen diversos tipus d’experiments amb criatures, realitzats en una illa per més seguretat. Aquesta escena té diversos tons, el to de ciència-ficció, un to misteriós i un to una mica de por.

En l’escena es pot observar una zona d’experiments amb una criatura estranya a la dreta de l’illa, amb més il·luminació, per donar-li més importància i més coherència al disseny, d’altra banda, tenim el laboratori, amb una antena per comunicar-se amb la central, i, en últim lloc, tenim els elements que li donen cohesió a la imatge, com podrien ser les caixes que es troben repartides per l’escena, el ganxo per moure aquestes, els cables i les màquines. A més a més, no està recollit a l’esbós proporcionat, però també es vol realitzar un disseny d’uns cartells de perill i si es pot, algunes marques d’altres criatures, com per exemple unes marques d’esgarrapades al far.

Per a la creació de les imatges de referència, s’ha usat a Gemini.

• Referents e inspiració: Per a aquesta proposta, m’he inspirat en l’estètica de jocs com Subnautica o la narrativa ambiental de la sèrie Lost, on la tecnologia avançada es troba en conflicte amb un entorn natural salvatge. Seguint les reflexions de Guillermo del Toro sobre el procés creatiu, he prioritzat el disseny de la “criatura” i el seu entorn de contenció com a eix central, assegurant que les proporcions (com la relació d’alçada entre les palmeres i el far) mantinguin una coherència visual que reforça el realisme dins de l’estilització.  L’objectiu final és que aquesta illa no sigui només un conjunt d’objectes modelats en Blender, sinó un escenari viu que prepari el terreny per a l’arribada del personatge a la PAC 3.

• Objectes

ILLA DIVE

Per mi, la història que hi ha darrere d’aquest exercici de l’illa vol representar aquell espai idíl·lic que tothom té. És aquell espai on pensa que serà més feliç o tindrà aquells moments de felicitat.

Jo practico submarinisme i una illa com a port de sortida per anar a fer immersions és el lloc perfecte per a mi. Després, una hamaca on descansar entre immersió i immersió i un llibre per llegir és un petit paradís.

D’altra banda, el far representa trobar-se a un mateix, que quan et perdis puguis tenir una referència on tornar, i si és a aquest espai de felicitat, millor que millor.

Gaudir del mar per sota i per sobre amb la taula de surf. També he afegit un vaixell que s’anomena “Benchy”, que s’utilitza per calibrar les impressores 3D, i com que ara en tinc una, m’ha semblat una clicada d’ull divertit per fer l’exercici.

Li he demanat a ChatGPT que em dibuixi una illa en “polylow” per tal de tenir una referència de com volia dissenyar-la. En el prompt he afegit aquells elements que volia que apareguessin en el treball.

Illa Dive

M’he plantejat aquest exercici com un repte per anar evolucionant en el disseny i la comprensió del Blender. Crec que, davant d’algunes dificultats en no aconsegueixo fer el mateix que sortia al videotutorial, he buscat alternatives que m’han permès continuar fent el que jo volia fer. Quan no sabia com fer-ho, he buscat altres tutorials a YouTube per aprendre, perquè, per sort, vivim en el moment en què tothom comparteix coneixement i l’estalvi de temps és increïble.

ELS OBJECTES

El vaixell “Benchy” imprès en 3D.

El Valhalla Pirata – (Narrativa)

La idea inicial que em va venir al cap era donar-li un rere fons pirata a l’ illa. Però volia fugir una mica del relat clàssic i afegir un punt de misteri a la història.
A més dels elements que evoquen a un punt estratègic de pirates, vaig pensar en una porta màgica, un punt on el món dels vius i els morts s’ajunten per intercanviar les ànimes dels pirates en el seu últim viatge. D’aquí el símil amb el Valhalla.

El far il·lumina els vaixells que porten aquests pirates cap a la porta, on els espera el guardià etern, una ànima atrapada entre els dos mons i castigada a viure eternament a l’ illa. Aquest  els convida a beure i fer un últim brindis pel company que emprèn el viatge a canvi d’unes monedes. Però compte, hi ha una trampa a l’ illa, una clau que obre el cofre del guardià, mentre aquest arriba la temptació d’obrir aquest cofre pot ser irresistible…la maledicció recaurà sobre aquell que obri el cofre del guardià, alliberant-lo del seu càstig i obligant l’imprudent a ocupar el seu lloc fins que un altre pirata caigui a la mateixa temptació.

Vaig provar diferents propostes amb l’ajuda del Chat gpt per trobar una porta adequada a l’ illa que estem treballant.

Finalment, vaig trobar una composició que m’agrada bastant i crec que no és excessivament complicada i que podré modelar (potser amb menys detall).

Alguns objectes que m’agradaria modelar per evocar un entorn pirata:

Primeres impressions:

Aquesta pràctica em sembla molt interessant i especialment entretinguda. Es treballen moltes eines i modificadors que ofereixen grans possibilitats de modelatge, a més ens dona peu a deixar anar una mica la nostra creativitat i també a buscar noves eines i recursos que ens ajudin a completar la proposta.
En l’àmbit de modelatge de moment vaig seguint el tutorial correctament i el resultat és l’esperat, de mica en mica em vaig acostumant als “shortcuts” de Blender i decobrint noves opcions per ubicar-me dins l’entorn 3D, com els eixos locals i  reiniciar les coordenades, opcions que realment faciliten molt el procés de modelatge i alineació dels diferents objectes dins l’escena.

Espero poder completar el treball amb tots els elements i crear una composició interessant.

SET LEGO TRIAT – LEGO STAR WARS

He escollit el disseny d’una nau espacial principalment per la seva complexitat formal i pel repte que suposava per a mi en l’àmbit del modelatge 3D. L’objectiu era posar a prova les meves capacitats i comprovar fins a quin punt podia avançar en l’aprenentatge de la creació de peces tridimensionals. A més, recentment he adquirit una impressora 3D, fet que ha augmentat el meu interès per comprendre millor els processos de disseny digital i la seva possible materialització física. Tot i així, soc conscient que encara em queda molt recorregut d’aprenentatge en aquest camp.

PEÇA SELECCIONADA

La peça seleccionada destaca especialment per la seva complexitat geomètrica. Durant el procés de modelatge he treballat principalment amb el modificador Mirror, aplicat als eixos Z i Y (si no ho recordo incorrectament). Aquesta eina m’ha permès centrar el treball en el disseny d’una quarta part de la peça, mentre que la resta del model es generava automàticament mitjançant la simetria.

Aquest exercici m’ha permès familiaritzar-me amb diverses eines bàsiques de modelatge i comprendre millor alguns aspectes importants del flux de treball dins de Blender. En particular, he pogut experimentar amb l’aplicació del modificador Subdivision Surface i entendre millor quins factors cal tenir en compte a l’hora d’utilitzar-lo per suavitzar i definir la geometria d’un objecte.

REFLEXIÓ FINAL

Com a reflexió final d’aquesta primera aproximació, considero que he adquirit una base inicial en el disseny d’objectes en 3D. També he començat a observar els objectes des d’una nova perspectiva, analitzant amb més atenció les seves formes, la seva estructura i la manera com podrien ser reconstruïts digitalment mitjançant eines de modelatge com Blender.

La meva experiència prèvia en modelatge 3D era molt limitada. Tot i haver vist altres persones treballant en aquest àmbit, mai m’havia enfrontat directament a un projecte amb aquest nivell de complexitat, fet que ha convertit aquest exercici en una experiència d’aprenentatge especialment significativa.

He escollit realitzar el model del set de nivell mitjà (Medieval Knight) perquè ofereix un bon equilibri entre simplicitat i complexitat. M’he decantat per aquest set, ja que no tinc coneixements previs sobre modelatge en Blender, però estic entusiasmat per a aprendre a utilitzar-lo.

SET ESCOLLIT:

PEÇA ESCOLLIDA (NUM: 4211166):

Plantejament  i primeres impresions:

Per dur a terme aquesta activitat, el meu plantejament és començar seguint el videotutorial per modelar les peces bàsiques de LEGO 1×1 i 1×2. Això m’ha servit per familiaritzar-me amb la interfície de Blender i entendre millor com es creen i es modifiquen les formes bàsiques en 3D. La part més complicada que em trobo actualment és la implementació dels suports dels objectes, ja que no sé exactament on posar-los i que no se sobrecarti la peça.

He escollit una peça que em sembla més complicada per a poder profunditzar amb les diferents eines que ofereix Blender i així ampliar els meus coneixements envers el modelatge 3D.

Després de la realització dels primers tutorials de les peces 1×1 i 1×2, em van suposar un repte perquè em va dificultar el fet de crear aquestes geometries, però penso que m’ha servit molt per a entendre els primers passos en aquesta aplicació molt interessant i útil, a la vegada que complicada.

En conclusió, cada cop que vaig treballant amb el programa vaig entenent millor les eines i els fonaments del modelatge 3D. Crec que aquesta pràctica serà útil per començar a comprendre el procés de creació d’objectes en 3D i per desenvolupar una millor percepció de les formes, les proporcions i l’estructura dels objectes.