Temàtica escollida

La temàtica general escollida per a aquesta activitat és l’animació, ja que la meva escena parteix de la combinació de dos universos molt reconeixibles dins d’aquest àmbit: Rick i Morty i The Simpsons. La proposta consisteix a crear un diorama 3D en què Rick apareix davant d’una casa inspirada en la mítica casa de la família Simpson, com si hagués arribat per error a una altra dimensió a través d’un portal.

El personatge principal de l’escena és Rick, de la sèrie Rick i Morty. He triat aquest personatge perquè és fàcilment identificable visualment gràcies al cabell punxegut blau, la bata blanca i la seva relació directa amb els viatges interdimensionals.

L’escenari està inspirat en la casa de The Simpsons, però no es planteja com una còpia exacta, sinó com una adaptació pròpia en format low poly i diorama. He utilitzat la casa com a referència perquè és un element molt reconeixible de la cultura visual de l’animació i permet que l’espectador entengui ràpidament que Rick ha arribat a un univers que no li correspon.

Referències utilitzades

Com a referències principals he utilitzat tres imatges.

La primera és una imatge de la casa de The Simpsons, que m’ha servit per entendre l’estructura general de l’escenari.

La segona referència és una imatge del personatge Rick, utilitzada per estudiar-ne els trets principals: el cabell, la bata, la forma del cos i els colors característics.

Finalment, he generat una imatge amb ChatGPT com a primera aproximació visual de la composició, amb Rick sortint d’un portal davant de la casa.

Primeres impressions

També em sembla una idea assumible, ja que el diorama es pot construir a partir de formes relativament simples i amb un estil low poly, però el repte principal serà aconseguir que el personatge encaixi bé…

Per a la PAC 3 continuaré treballant sobre l’escena de l’illa que vaig crear a la PAC 2. En un primer moment havia pensat que el personatge propi podia estar relacionat amb la idea d’un nàufrag o algú que necessités ser rescatat, ja que l’escena té un ambient marítim i tropical. Tot i això, després de veure el pirata del tutorial, vaig pensar que podia ser més interessant orientar la història cap a una escena de pirates.

Aquesta idea encaixa bastant bé amb els elements que ja tenia a l’escena, com el vaixell, el cofre del tresor i la clau. Per això, en lloc de plantejar només un personatge aïllat, he començat a pensar en una petita escena narrativa: un capità pirata i un ajudant buscant o intentant obrir un tresor a l’illa.

Per desenvolupar millor aquesta idea, he utilitzat ChatGPT com a suport per plantejar diferents alternatives de personatges que poguessin funcionar com a ajudants del pirata principal. A partir d’aquesta recerca visual, he obtingut quatre propostes en estil low poly, mantenint una estètica semblant a la del pirata del tutorial.

A partir d’aquestes imatges de referència, treballaré el disseny del meu personatge propi, intentant que encaixi amb l’estil visual del tutorial i amb l’ambient de l’illa. La meva intenció és que el personatge no sigui només decoratiu, sinó que tingui una funció dins de l’escena i ajudi a explicar millor la història del tresor.

Abans de començar el modelatge, vaig realitzar diversos esbossos amb diferents idees d’objectes que podrien complementar l’escena de l’illa. Entre aquestes opcions, es trobaven elements com una ampolla amb un mapa, un rem trencat o senyals de presència humana.

Finalment, vaig decidir centrar-me en tres objectes: una foguera apagada, un cofre i una clau amagada. Aquesta elecció es va fer tenint en compte tant el valor narratiu com la viabilitat tècnica de cada element. D’una banda, volia que els objectes aportessin significat a l’escena i ajudessin a construir una història. De l’altra, també vaig considerar el seu nivell de dificultat, optant per formes que poguessin ser modelades de manera assequible dins del temps disponible.

L’escena final representa una illa aparentment deserta, però amb indicis clars d’una presència humana passada. La foguera apagada suggereix que algú hi havia estat anteriorment, però que ja no hi és, reforçant la idea d’abandonament.

El cofre introdueix un element de misteri dins l’escena, convidant a imaginar una possible història al seu voltant. Aquesta narrativa es completa amb la presència d’una clau amagada darrere del far, que estableix una connexió directa amb el cofre i afegeix un component d’exploració.

En conjunt, la història no es mostra de manera explícita, sinó que es construeix a través dels elements visuals, deixant espai a la interpretació de l’espectador.