Abans de començar el modelatge, vaig realitzar diversos esbossos amb diferents idees d’objectes que podrien complementar l’escena de l’illa. Entre aquestes opcions, es trobaven elements com una ampolla amb un mapa, un rem trencat o senyals de presència humana.

Finalment, vaig decidir centrar-me en tres objectes: una foguera apagada, un cofre i una clau amagada. Aquesta elecció es va fer tenint en compte tant el valor narratiu com la viabilitat tècnica de cada element. D’una banda, volia que els objectes aportessin significat a l’escena i ajudessin a construir una història. De l’altra, també vaig considerar el seu nivell de dificultat, optant per formes que poguessin ser modelades de manera assequible dins del temps disponible.

L’escena final representa una illa aparentment deserta, però amb indicis clars d’una presència humana passada. La foguera apagada suggereix que algú hi havia estat anteriorment, però que ja no hi és, reforçant la idea d’abandonament.

El cofre introdueix un element de misteri dins l’escena, convidant a imaginar una possible història al seu voltant. Aquesta narrativa es completa amb la presència d’una clau amagada darrere del far, que estableix una connexió directa amb el cofre i afegeix un component d’exploració.

En conjunt, la història no es mostra de manera explícita, sinó que es construeix a través dels elements visuals, deixant espai a la interpretació de l’espectador.